Extracte del periodic digital Anna noticies:

La ciutadania té el dret a exigir que el seu vot siga útil per dur a la pràctica les polítiques que afecten el seu benestar general. I, en el procés electoral, la percepció d’esta utilitat és central en la decisió final del vot.
El Partit Popular fa molts anys que és el partit hegemònic del sistema polític valencià: des de les Generals de 1993, fa 15 anys, ha guanyat amb molta diferència totes les eleccions que s’han celebrat al País Valencià. I quan, el 2004, semblava que el cicle anava tancant-se, arriba el 2007 i la distància entre el PSOE i el PP s’amplia. El PP va guanyar les Generals al País Valencià abans que a Espanya; i mentre a Espanya el PSOE ja ha guanyat dues eleccions, al País Valencià la distància a favor del PP s’amplia.
 

El votant mitjà del BLOC a les Eleccions Autonòmiques, incloses les de 2003, és un votant que, en una escala ideològica de l’1 al 10 (on l’1 és l’extrema esquerra i el 10 l’extrema dreta), se situa al voltant del 3,2. Per tant, el votant mitjà del BLOC a les eleccions on millors resultats obtenim és un votant valencianista d’esquerra (a les municipals el votant mitjà del BLOC es modera una mica i se situa al voltant del 3,5). En este eix ideològic, el votant mitjà d’EU se situa al voltant del 2,9. Este eix ideològic és el que bàsicament visibilitza la societat valenciana i esta proximitat entre votants es la que va aconsellar els acords que conformaren Compromís pel País Valencià a les Autonòmiques de 2007. És cert, i n’érem conscients, que el votant mitjà del BLOC se situa bastant allunyat dels votants mitjans de tota la resta de partits polítics valencians. I quan dic tota la resta és tota la resta. Cap altre votant manifesta un nivell tan elevat d’identitat valenciana com el del BLOC; i, precisament, el votant mitjà d’EU s’expressa amb una identitat espanyola bastant nítida. És esta distància identitària la que ens ajuda a entendre els resultats de Compromís a les Autonòmiques de 2007. Però, no ens enganyem. El votant mitjà de Compromís és més pròxim al votant mitjà del BLOC que no al d’EU.

La pèrdua de vots de la suma va ser deguda de manera destacada a la fugida d’antics votants d’EU que no votaren a Compromís. Així ens ho diuen les dades, i així ho ha entés també Iniciativa del Poble Valencià, conformada per la gent més valencianista d’EU: altrament no hagueren donat el pas d’escindir-se d’EU per entendre’s, que no fusionar-se, amb el BLOC; i conformar un espai electoral de progrés social valencianista. Un espai polític de progrés social valencianista que el PSOE és incapaç d’oferir al País Valencià, perquè no forma part del seu projecte modernitzador d’Espanya. I és la conformació d’eixa política de progrés social valencianista l’única capaç de guanyar vots en el terreny tradicionalment ocupat pel PSOE.
 

Davant unes Eleccions Generals, al votant mitjà del BLOC, valencianista i d’esquerra, li espanta la possibilitat de tindre un govern del PP, no només a la Generalitat, sinó també a l’Estat: es tracta del votant més crític amb el PP, més crític encara que els votants d’EU (que comparteixen l’espanyolitat amb el partit de la dreta). Així, davant el dubte generat per una campanya presidencialista, promotora del bipartidisme i la por, el votant mitjà del BLOC a les autonòmiques i municipals vota PSOE, per a evitar l’arribada d’un govern del PP també a Madrid, les polítiques del qual se situen a les antípodes de les seues preferències ideològiques i identitàries.
La proposta electoral BLOC-INICIATIVA-VERDS no ha tingut el temps suficient de maduració i treball de base, ni evidentment la projecció mediàtica necessària per competir a unes eleccions com les Generals, en les que els votants han pogut vore més sovint la Rosa Díez, entrevistada per diverses cadenes espanyoles, que als nostres candidats.
 

El BLOC té el repte de fer arribar el seu ideari valencianista i de progrés a la societat valenciana, i sobretot a aquell sector més permeable a les nostres propostes.
El BLOC fa política valencianista tots els dies i en tots els llocs on està present, als Ajuntaments i a les Corts valencianes. Si és així, ¿perquè els valencians i les valencianes no perceben al BLOC com l’opció que més útil pot ser als seus interessos?. De tot açò haurem de parlar també en la Convenció que celebrarem pròximament. D’eixe debat hauria d’eixir un posicionament polític clar del BLOC i aclarir la manera de dur-lo a terme.
A pesar dels desastrosos resultats que vam obtindre el passat 9M, veig amb optimisme el futur del nacionalisme valencià. El BLOC és una organització forta, bastant ben distribuïda territorialment (amb el dèficit de les zones castellano-parlants), amb lideratges forts a nivell local i comarcal, que puja de militants i simpatitzants i que, de segur, sabrà trobar el millor camí per tal de consolidar-nos com la força política que necessita este país.
Voleu dir que entre tots i totes no ho podem aconseguir?. Crec que si.
Dit això, pense que hem de començar a reforçar el partit. I reforçar vol dir liderar. Tenim molt bona gent que està fent molt bona faena al territori. Segurament, sense aquesta xarxa i el treball que s’està fent, els resultats electorals haurien estat pitjors. Ens espera una faena intensa i estem a temps de rectificar en allò que considerem necessari i reforçar allò que ja fem be.
Parlem-ne. Ara, només passen les vacances de Falles i Setmana Santa comencem, tranquil·lament, a debatre entre nosaltres, sense apriorismes, ni manies. Hem de millorar en moltes coses, aprendre dels errors, i consensuar una fulla de ruta que ens duga a l’èxit electoral al 2011.